- Tirant a Anglaterra:
En aquesta primera part, Tirant parla amb l'ermità. Tirant, juntament amb altres gentilhomes de Bretanya, s'ha desplaçat a Anglaterra per assistir a les festes del casament del rei amb la finalitat de rebre l'ordre de cavalleria. En el camí, a causa del cansament, es queda endarrerit perquè s'adorm damunt del cavall. S'aparta del camí i s'endinsa en el bosc fins que arriba a un prat on hi ha l'ermità, que casualment esta llegint el tractat de l'ordre de cavalleria del segle XV. L'ermità amaga la seva identitat i li regala el llibre en acomiadar-se'n. Reunit amb els seus companys, va a Londres. I de retorn a Bretanya, passa per on està l'ermita amb el propòsit d'explicar-li les festes de la cort, tal com li havia promès en anar-se'n. Dins de la primera part de l'obra podem trobar també una escena molt més divertida que és quan el rei institueix la fraternitat de l'orde dels cavallers i de la Garrotera arran d'un fet ridícul com és la caiguda de la lligacama d'una donzella mentre dansava.
2ª part: Tirant a Sicília i a l'illa de rodes ( 98-114).
- Tirant a Sicília i a l'illa de rodes:
Quan Tirant amb els seus companys arriben a Nantes s'assabenten -per un missatger- que el Soldà del Caire, amb l'ajuda d' uns genovesos, havien armat un estol i volien apoderar-se de Rodes. Arribats a Sicília, s'estan alguns dies a la cort. Felip i la infanta del regne, Ricomana (princesa de Sicília) , s'enamoren. Tirant mira de propiciar el casament però Ricomana no confia molt en Felip, encara que, amb l'ajuda de Tirant semblarà un home bo i cuidadós. Al final partiren cap a Rodes i aconseguiren guanyar els enemics. Tirant acompanyat de Felip aixecà el setge. Ricomana decideix esposar-se amb Felip quan torna a Sicília.
- 3ª part: Tirant a Constantinoble (115-296).
- Tirant a Constantinoble:
Aquesta part, es podria dir que és la més llarga pel que fa al tema amorós. En aquesta tercera part, Tirant s'enamora de Carmesina -filla de l'emperador-. Descobrim a un Tirant ben diferenciat de les altres parts, pel que fa al seu comportament. Es mostra romàntic, vergonyós, tímid... no té res a veure amb el seu perfil de cavaller. Al tema militar, l'emperador Bizanci li demana ajut per tal de lluitar contra el Gran Turc.
- 4ª part: Tirant al nord d'Àfrica (297-407).
- Tirant al nord d'Àfrica:
Tirant és recollit pel Cabdill dels Cabdills -important noble del regne Tremissèn i l'envia al seu castell. Allà, el fill, el tracta com a captiu i el carrega de cadenes. Mentrestant, el rei Escariano, ataca el regne i posa setge al rei. El cabdill, fugint de la batalla, arriba al castell del seu fill. Aquest treu de la presó a Tirant i li demana ajuda, convençut de que és un cavaller valent i bon coneixedor dels fets d'armes. Tirant es posa a la seva disposició i comença a combatre. Tirant allibera de la captivitat a uns quants homes que havien naufragat amb ell. Continua lluitant i un dia es torna a trobar amb Plaerdemavida i tornen a l'imperi Grec perquè carmesina estava en perill. D'una altra part, Plaerdemavida es casa amb el Senyor d'Agramunt i son nomenats reis de Fes.- 5ª part: Tirant torna a l'imperi grec (408-437).
- Tirant torna a l'Imperi Grec:
És l'últim capítol de l'obra. Tirant informa que anirà a Constantinoble i la Viuda Reposada, assabentada de l'arribada de Tirant i temorosa de la seva venjança, es mata. Guanya als turcs i torna a Constantinoble per informar de la rendició, però principalment per veure a Carmesina. Es casa amb ella, és nomenat César de l'Imperi però abans d'arribar a Constantinoble emmalalteix greument, després de fer testament i escriure a Carmesina, mor. Carmesina no pot suportar el dolor de la mort de Tirant i ella mor també de dolor. Un altre personatge que mor també és l'emperador. A la fi, Hipòlit -l'hereu de Tirant- i l'emperadriu -l'hereva de la seva filla Carmesina- fan legal la seva relació i, amb el matrimoni, Hipòlit esdevé emperador i fa soterrar dignament Tirant i Carmesina a Bretanya. En conclusió, un tràgic final per una gran història.
No hay comentarios:
Publicar un comentario