Portada

Opinions

Es un llibre que ha mi ma agradat perque es un llibre bastant commplet, que te accio, baralles, amor...
Es molt entretigut i es facil de entenderl.

Temes

Reconstrueixen i embelleixen l'ideal cristià del cavaller i defensen el paper sociopolític de la cavalleria com estament privilegiat. El cavaller serà sempre un noble: 

És inversemblant.

• Sense identificació geogràfica ni cronologia.
• Cavallers sobre humans.
• La presència d'elements fantàstics i meravellosos.

Tirant lo Blanc (Joanot Martorell):

• Incorpora l'esperit burgès.
• Realista.
• Humor.
• El sensualisme i l'erotisme.

La síntesi que apareix en Tirant lo Blanc, és l'esperit cavalleresc medieval i el realisme burgès, les ganes de viure.

Te les caracteristiques d'una novela cavalleresca.

Espai i Temps

1ª part: Tirant a Anglaterra (capítol 1-27).

• Tirant a Anglaterra:

En aquesta primera part, Tirant parla amb l'ermità. Tirant, juntament amb altres gentilhomes de Bretanya, s'ha desplaçat a Anglaterra per assistir a les festes del casament del rei amb la finalitat de rebre l'ordre de cavalleria. En el camí, a causa del cansament, es queda endarrerit perquè s'adorm damunt del cavall. S'aparta del camí i s'endinsa en el bosc fins que arriba a un prat on hi ha l'ermità, que casualment esta llegint el tractat de l'ordre de cavalleria del segle XV. L'ermità amaga la seva identitat i li regala el llibre en acomiadar-se'n. Reunit amb els seus companys, va a Londres. I de retorn a Bretanya, passa per on està l'ermita amb el propòsit d'explicar-li les festes de la cort, tal com li havia promès en anar-se'n. Dins de la primera part de l'obra podem trobar també una escena molt més divertida que és quan el rei institueix la fraternitat de l'orde dels cavallers i de la Garrotera arran d'un fet ridícul com és la caiguda de la lligacama d'una donzella mentre dansava.

2ª part: Tirant a Sicília i a l'illa de rodes ( 98-114).

• Tirant a Sicília i a l'illa de rodes:

Quan Tirant amb els seus companys arriben a Nantes s'assabenten -per un missatger- que el Soldà del Caire, amb l'ajuda d' uns genovesos, havien armat un estol i volien apoderar-se de Rodes. Arribats a Sicília, s'estan alguns dies a la cort. Felip i la infanta del regne, Ricomana (princesa de Sicília) , s'enamoren. Tirant mira de propiciar el casament però Ricomana no confia molt en Felip, encara que, amb l'ajuda de Tirant semblarà un home bo i cuidadós. Al final partiren cap a Rodes i aconseguiren guanyar els enemics. Tirant acompanyat de Felip aixecà el setge. Ricomana decideix esposar-se amb Felip quan torna a Sicília.

• 3ª part: Tirant a Constantinoble (115-296).
• • Tirant a Constantinoble:
  Aquesta part, es podria dir que és la més llarga pel que fa al tema amorós. En aquesta tercera part, Tirant s'enamora de Carmesina -filla de l'emperador-. Descobrim a un Tirant ben diferenciat de les altres parts, pel que fa al seu comportament. Es mostra romàntic, vergonyós, tímid... no té res a veure amb el seu perfil de cavaller. Al tema militar, l'emperador Bizanci li demana ajut per tal de lluitar contra el Gran Turc.

• 4ª part: Tirant al nord d'Àfrica (297-407).
• • Tirant al nord d'Àfrica:
  Tirant és recollit pel Cabdill dels Cabdills -important noble del regne Tremissèn i l'envia al seu castell. Allà, el fill, el tracta com a captiu i el carrega de cadenes. Mentrestant, el rei Escariano, ataca el regne i posa setge al rei. El cabdill, fugint de la batalla, arriba al castell del seu fill. Aquest treu de la presó a Tirant i li demana ajuda, convençut de que és un cavaller valent i bon coneixedor dels fets d'armes. Tirant es posa a la seva disposició i comença a combatre. Tirant allibera de la captivitat a uns quants homes que havien naufragat amb ell. Continua lluitant i un dia es torna a trobar amb Plaerdemavida i tornen a l'imperi Grec perquè carmesina estava en perill. D'una altra part, Plaerdemavida es casa amb el Senyor d'Agramunt i son nomenats reis de Fes.
• 5ª part: Tirant torna a l'imperi grec (408-437).
• • Tirant torna a l'Imperi Grec:
  És l'últim capítol de l'obra. Tirant informa que anirà a Constantinoble i la Viuda Reposada, assabentada de l'arribada de Tirant i temorosa de la seva venjança, es mata. Guanya als turcs i torna a Constantinoble per informar de la rendició, però principalment per veure a Carmesina. Es casa amb ella, és nomenat César de l'Imperi però abans d'arribar a Constantinoble emmalalteix greument, després de fer testament i escriure a Carmesina, mor. Carmesina no pot suportar el dolor de la mort de Tirant i ella mor també de dolor. Un altre personatge que mor també és l'emperador. A la fi, Hipòlit -l'hereu de Tirant- i l'emperadriu -l'hereva de la seva filla Carmesina- fan legal la seva relació i, amb el matrimoni, Hipòlit esdevé emperador i fa soterrar dignament Tirant i Carmesina a Bretanya. En conclusió, un tràgic final per una gran història.
• 
  

Personatges

Tirant: és un Personatge psicològicament ric, i su novel·la és, de fet su biografia. Tirant és valent, és hàbil a l'us de les armes i avesat a l'cerimonial cavalleresc. Invencible, però a diferència dels herois de Bretanya és ferit en el combat, és cansa, etc. És virtuós, és admirable, però viu en un món ben real i actua sempre en el marc del qual és possible. Abans de ser cavaller, és instruit a l'ordre de cavalleria per Guillem de Varoic i després nomenat cavaller per l'rei d'Anglaterra. És un gran estrateg, estudia la situaciò de la batalla, els forces del contrari i aplica els tècniques millor. Te un gran sentitde l'honor, respectuós, fidel al rei, humil, sensible, i sobretot, és vergonyós en su vida íntima. Un darrer aspecte molt important, és su cara més íntima. Amb su relació qualit amorosa amb la Carmesina, és Troba vacil·lant, vergonyós, sensible, timid i fins a algun moment dalt a ridícul. Tirant, tremola d'amor, te per d'estar prop de la princesa, a dalt a explorar per causes amoroses. La su relació qualit amorosa amb Carmesina, és ingènua, un amor obertament declarat, llibertat de costums i relacions eròtiques, que, poc a poc, l'allunya de l'amor cortès.

Plaerdemavida: és l'intermediària entre a els enamorats, juga un paper decisiu en els escenes amoroses, és ella qui provoca la trobada entre a els 2 amants. El comportament amorós de Plaerdemavida no és clar, és presenta com una donació molt sensual, que vol participar en tots els afers amorosos, el compliment del su desig sexual passa més per la imaginació o la participació com espectadora que no pas com a protagonista; Coneix bé a els desitjos del cor i del cos. És ingènuament enginyosa, és sensible, entremaliada i molt sensual. Parla clar, diu els coses per su nom, és amant del rei i per això és tan atrevida.

Carmesina: és 1 noia d'uns 14 anys que s'enamora de tirant a primera vista. Entre ells intercanvien jocs amorosos sense arribar a "l 'acte", al qual Carmesina no vol accedir Fins que siguin l un matrimoni i mai convida a Tirant a su habitació, encara que li agradés molt, és mantenia ferm a les seves conviccions. Representa a els valors socials de Joanot Martorell. En morir Tirant d'una malaltia, Carmesina mor amb ell a causa de la tristesa.

Vídua reposada: és una donació jove, d'uns 23 o 24 anys que sempre està al costat de la Carmesina, l'ha educat. Ella también està enamorada de Tirant; però encara que ha educat a Carmesina, fara tot el possible perque aquest no prengui matrimoni amb Carmesina. Martorell ridiculitza a aquest personatge. Morirà en saber que tirant torna i que la pot matar per impedir su casament.

Felip de França: és un infant, estúpid; però Tirant l'ajuda i aconsegueix a Ricomana.

Ricomana: princesa de Sicília. És casés amb Felip de França gràcies a Tirant.

Hipòlit: cavaller, vaig cosir de Tirant que l 'ajuda en les batalles i en a els afers amorosos. Entre Hipòlit i Tirant hi ha una gran amistat.

Guillem de Varoic: és un compte anglès de gran fama com cavaller. És fa ermità Quan és va anar de peregrinació i tornà a Anglaterra vivint d'almoines donades en el viatge de peregrinació.

Emperadriu: és la mare de la Carmesina i dona de l'emperador. es Casa amb Hipòlit, lo qual ja mantenint relacions sexuals.

El senyor d'Agramunt: vaig cosir de Tirant. serà casat amb Plaerdemavida i serà rei de Fes.

Diafebus: és vaig cosir de Tirant. Serà l'home d'Estefania -filla del vertader duc de Macedònia-

Argument.

Tirant lo Blanc és el protagonista de la novel·la i cavaller valerós d'Anglaterra. Tímid i molt valent, continuarà les aventures guerreres a Tunícia, Sicília i Rodes; salva l'Imperi Bicentí i es converteix, junt amb la princesa carmesina en Cèsar de l'Imperi. Després d'aquests fets, mor d'una malaltia. Aquesta obra, combina els ideals del món de la cavalleria amb el cru realisme, on trobem a faltar l'humor que caracteritza l'obra de Joanot Martorell.

Biografia

L'autor de Tirant lo Blanc va ser un cavaller amb una vida força convulsa. Sota el regnat de Martí I, la seva família havia gaudit d'una certa influència, però amb la mort del pare es va haver de fer càrrec de set germans i va començar un declivi econòmic i social. Martorell va dedicar part de la seva vida a bregar per defensar el seu honor i afrontar deutes. Va tenir alguns adversaris, com el seu cosí Joan de Monpalau, a qui retreia no complir les obligacions matrimonials, després d'unes noces secretes amb la seva germana. Sovint el desenllaç d'aquestes disputes no va ser favorable a l'escriptor, que va traslladar aquestes vivències a la novel·la, com és el cas de la boda secreta de Tirant i Carmesina.